En el mercat hi ha diferents empreses que distribueixen aparells NIRS per aplicacions relacionades amb la medicina. Una d’aquestes marques és Medtronic, que proporciona els aparells a l’Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona).
Perquè utilitzen el NIRS a l’Hospital pediàtric de Sant Joan de Déu? Doncs depèn del servei pot utilitzar-lo per monitoritzar el consum d’oxigen a nivell cerebral en els nens sotmesos a intervencions quirúrgiques (anestèsia i reanimació); o bé a nivell cerebral i mesentèric en els cas dels neonats (pediatria i neonatologia), no només per monitoritzar el consum cerebral d’oxígen sinó també el perifèric.
De les converses que vaig tenir amb la Dra Marta Campruví, neonatòloga de l’Hospital Sant Joan de Déu, van sortir-ne preguntes i dubtes, però també solucions a qüestions que eren vitals en el meu treball d’investigació. Una de les preguntes que volia fer-li era sobre la utilització de l’aparell a la paret abdominal i la possibilitat de monitoritzar els fluxes d’oxigen a la part intestinal. És evident que hi ha una important diferència anatòmica entre la part mesentèrica neonatal i adulta. Intentant assolir un criteri clar sobre si la longitud d’ona de l’aparell Artinis seria capaç de travessar una capa de teixit més gran que la d’un neonat vaig adonar-me que no era viable aquest tipus de monitorització. Per tant, calia tornar a la idea inicial, monitoritzar grups musculars perifèrics amb menys teixit adipós subcutani.
En el cas de Medtronic els sensors són electrodes no reutilitzables però Artinis té sensors que en si mateixos són els aparells de medició: PortaMon (múscul) i PortaLite (cervell). El consell de la Dra Campruví va ser de fer una primera prova pilot amb un grup reduït d’esportistes:
- Escollir una n viable, sensible i criteriosa per la prova pilot, n=2 – 3 persones.
- Treure el pèl i netejar la zona de monitorització.
- Anotar les distàncies dels electrodes (en el cas de ser electrodes adhesius individuals).
- Fer 10 lectures en les 3 condicions: basal, en apnea submàxima i post apnea.
- Les 3 lectures (basal, submàxima i recuperació) cal que siguin consecutives i sense treure els sensors.
| PortaLite | PortaMon | ||||
| BASAL | SUBMÀXIMA | RECUPERACIÓ | BASAL | SUBMÀXIMA | RECUPERACIÓ |
| Inici 30 min abans | 4 minuts? | 30 min post | inici 30 minuts abans | 4 minuts? | inici 30 minuts post |
| 10 lectures d’1 minut | 1 sola lectura | 10 lectures d’1 minut | 10 lectures d’1 minut | 1 sola lectura | 10 lectures d’1 minut |
Preguntes:
- Com evoluciona la oxihemoglobina i la deoxihemoglobina durant l’apnea submàxima a nivell muscular i cerebral?
- Quins són els canvis en les tres condicions (basal, submàxima i recuperació)?
Caldrà seguir investigant en relació a quina és la millor regió anatòmica per colocar el PortaMon (múscul), no està clar si cal que sigui en una posició molt distal (braç o cama) o bé més proximal (pectoral o dorsal). Alhora, caldrà veure com afecten les diferents capes de teixit a la longitud d’ona, perquè està clar que aquesta longitud d’ona és sensible al gruix de teixit adipós subcutani.
Imatge destacada extreta del Manual INVOS: http://www.wemed1.com/downloads/dl/file/id/7947/product/10495/manual_for_mo_s_5100c.pdf