L’11 de febrer de l’any 1800 l’astrònom Frederick William Herschel va descobrir la llum infraroja utilitzant un prisma de vidre i un termòmetre, amb els quals va arrivar a la conclusió que hi havia una forma de llum invisible més enllà de l’espectre visible.
Sir Frederick William Herschel (1738 – 1822) va néixer a Hannover (Alemanya) però va emigrar a Anglaterra a l’any 1757. Juntament amb la seva germana Caroline es va dedicar a l’astronomia, i ells dos van contruir nombrosos telescopis. El descobriment pel qual se’l coneix més és el descobriment del planeta Urà el 1781, però entre ell i la seva germana van descobrir nombroses constel·lacions i cometes.
A l’any 1800 va fer un descobriment únic mentre intentava esbrinar quanta calor passava a través de diferents filtres de color. Amb aquests filtres obserbava el sol i va veure que hi ha havia diferències entre els nivells de calor que deixaven passar aquests filtres segons el color mesurat. A partir d’aquí va dissenyar un experiment per posar a prova la seva hipòtesi: els propis colors podien contenir diferents nivells de calor.
L’experiment va consistir en dirigir un raig de llum perquè passés a través d’un prisma de vidre. L’objectiu era crear un espectre (arc de Sant Martí), el qual es forma quan la llum se separa en colors. Herschel va mesurar la temperatura de cada color utilitzant tres termòmetres amb el bulb ennegrit per millorar l’absorció de calor. Va posar el bulb d’un termòmetre a cada color i també més enllà de l’espectre, de manera que pogués obtenir mostres de control. Mentre mesurava les temperatures de la llum violeta, blava, verda, groga, taronja i vermella se’n va adonar que tots els colors tenien temperatures més altres que la mitja obtinguda en els controls. La temperatura dels colors augmentava en progressió que anava del violeta a la part vermella de l’espectre.
Herschel va decidir mesurar la temperatura més enllà del feix de llum vermella, una regió no tocada per aquest feix de llum vermella. Allà va trobar, molt sorprès, que aquesta regió tenia la temperatura més alta. A aquests ratjos de llum els va anomenar calorífics, ratjos més enllà de la part vermella de l’espectre. Al final dels seus experiments va descobrir que aquests ratjos reflectaven, refrectaven, absorvien i transmitien igual com la llum visible.
A aquesta llum “més enllà de la llum vermella” se la va anomenar ratjos infrarojos o radiació infraroja, per sota de la llum vermella. Aquest experiment va demostrar que hi havia formes de llum que no podem veure amb els ulls.
L’experiment de mesura de la temperatura dels diferents colors està molt ben explicat i, alhora, el podeu fer vosaltres mateixos seguint les instruccions de La Ciencia de Spitzer, una pàgina educativa de ciència.
Imatge de: http://elsofista.blogspot.com/2010/10/el-descubrimiento-del-infrarrojo.html